17 de mayo de 2014

EL DIRECTIU DEL SEGLE XXI: LIDERATGE O GESTIÓ?

Article publicat al 9Nou el 16/05/2014

La funció directiva està patint una profunda transformació. Dirigir una empresa ja no és només una tasca de gestió. És una tasca de lideratge. De lideratge en entorns de complexitat i canvi permanent. Dirigir una empresa en els vells models de la revolució industrial era una tasca que, observada amb perspectiva temporal, avui ens sembla senzilla. Fins i tot, ser director d’una gran empresa internacional com, per exemple, General Motors, fa 40 anys era una qüestió d’operacions: fabricar i vendre. Mantenir un edifici que ja estava construït i en el qual només calien petits retocs. El mercat, en principi, s’ho empassava tot (eren mercats amb dèficit d’oferta). Els productes tenien cicles de vida molt llargs. El ritme d’irrupció d’esdeveniments inesperats era lent. De fet, possiblement no calia ni tan sols estratègia, o aquesta es desenvolupava en períodes de cinc a deu anys.

El vell model d’empresa provinent de la revolució industrial està morint. El model vertical i amb estructures jerarquitzades és massa lent per operar en entorns de canvi permanent, on la velocitat en la presa i execució de les decisions és, en si, un avantatge competitiu. El model d’empresa antic, que tots portem al cap, tendeix a estandarditzar les operacions, a normalitzar les activitats sota un mecanisme burocratitzador, que s’organitza en departaments hiperespecialitzats (màrketing, producció, qualitat, finances), que (no oblidem), sovint responen a conflictes polítics entre ells. I és un model que es basa en el control central.

Però en un entorn hiperconectat, on el flux d’informació és inabastable, i on la única constant és el canvi permanent (noves tendències de mercat, nous competidors, inestabilitat macroeconòmica, disrupcions tecnològiques), el control central esdevé un gran coll de botella. Hem de saber gestionar lideratges emergents. Hem de conviure amb emprenedors corporatius, i potenciar-los. Hem de saber capturar el valor del canvi tecnològic. Hem de saltar d’una onada d’avantatge competitiu a una altra (potser en un altre sector). Hem de néixer i créixer amb vocació internacional. Hem d’acceptar que les carreres professionals verticals estan desapareixent, i estan sorgint noves carreres professionals basades en projectes continus. Hem d’aprendre a innovar en producte, en procés, en organització, en comercialització i en model de negoci. El món ja no és dels que són més barats, dels més ràpids o dels millors... És dels que innoven més barat, més ràpid i millor. L’economia ja no està dominada pels més grans, els més potents financerament o els que disposen de marques més reconegudes. Guanyen que s’adapten millor als canvis de l’entorn.

Per això, un nou model directiu és necessari. Un model que ja no passa per ser un simple gestor, orientat a l’eficiència i al detall en les operacions que li són encomanades. Qui vulgui desenvolupar la funció directiva en el segle XXI haurà de ser, per sobre de tot, un emprenedor. Algú amb capacitat de liderar el canvi (dintre o fora d’una empresa). Els directius que ara necessitem han de tenir creativitat, iniciativa i acció. S’han d’orientar a la generació sistemàtica de noves oportunitats, i al creixement amb visió internacional. La veritable riquesa prové de la innovació, no de l’optimització del que ja existia. En aquest sentit, i amb la voluntat de generar aquest nou model de directiu, tan necessari també per la petita i mitjana empresa de la Catalunya Interior, la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya ha preparat un nou programa formatiu orientat a entendre l’empresa com un tot global, i a generar capacitats de lideratge, innovació i emprenedoria. El nou Màster en Direcció d’Empreses (MBA) comença amb força i amb grans esperances de futur.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada