27 de abril de 2013

DIME QUÉ DESEMPLEO QUIERES Y TE DIRÉ QUÉ POLÍTICAS ANIQUILAR

Existe un consenso claro en la literatura económica en que las verdaderas fuentes de riqueza, crecimiento y bienestar social de las naciones radican en su capacidad de investigar, innovar y producir de forma competitiva. En definitiva, en la solidez de su sistema de ciencia, tecnología y empresa (básicamente, industria). Si esto es así, centramos las fuentes de valor en la fortaleza y estabilidad de sus políticas microeconómicas (política de investigación, de transferencia tecnológica, de innovación, de desarrollo industrial, de fomento de la iniciativa emprendedora y de clústers, básicamente). La dinámica macroeconómica es incontrolable, pero la tendencia en el largo plazo y la diferenciación competitiva vendrá dada por el enfoque microeconómico, por la construcción de territorios innovadores.
Los últimos datos de paro en España son terroríficos. ¿Pero, existe alguna relación entre innovación y desempleo? Efectivamente: el desempleo es inversamente proporcional a la estabilidad e inteligencia de las políticas de innovación y al compromiso de los gobiernos con ellas. Me he permitido tomar unos gráficos que el compañero Guillermo Dorronsoro, Decano de la Deusto Business School y vicepresidente del centro tecnológico IK4 ha colgado en su interesantísimo blog Euskadi TM


No hace falta decir nada más... El desempleo decae exponencialmente cuando se incrementa el índice de innovación. Dime qué desempleo quieres y te diré qué políticas de innovación has de liquidar en esta locura austericida que estamos viviendo.

¿Dónde está el fomento de las políticas de innovación en el paquete de medidas anunciado por el Gobierno tras los desastrosos datos de paro publicados ayer?
(Muchas gracias, Guillermo)

4 comentarios:

  1. Efectivamente. Innovar no es gastar mas, sino hacer mas y mejor con los mismos recursos, e incluso con menos. Invertir para innovar es invertir en futuro, alg que nuestras políticas ignoran.

    ResponderEliminar
  2. Moltes gràcies per l'aportació, Xavier (i Guillermo). Molt significatiu tot plegat. Queda demostrat que una societat només pot viure millor si fa coses diferents que la resta del món li vulgui comprar. Dit això, com que sóc curiós de mena, em resulta prou significativa la diferència abismal entre Espanya i Portugal, amb el mateix índex d'innovació té molt més atur Espanya (que ja és dir). I també em crida l'atenció la diferència entre Itàlia i Irlanda. Aquesta darrera potser s'explica perquè la major part de la innovació a Irlanda "li ha vingut de fora" en forma de multinacionals estrangeres, gràcies a les polítiques fiscals mentre el gruix de la població ha viscut en una bombolla diferent que ha esclatat; i en canvi Itàlia sembla ser una societat que viu al marge dels polítics per pura necessitat de salut mental, i va fent pel seu compte. Però la diferència entre Espanya i Portugal... té alguna explicació molt òbvia? Vaig conèixer de prop la indústria més innovadora de Portugal entre el 2000 i el 2006, i la majoria dels que prosperaven eren gent que s'havien mogut per l'estranger i després havien creat empresa a casa seva. Que a Portugal es parla molt millor anglès era més que evident ja aleshores, però és explicació suficient per a explicar la gran diferència que observem ara? O hi ha més raons clares?

    ResponderEliminar
  3. Juan Manuel,
    Jo crec que la diferència entre Espanya i Portugal (Espanya té molt més atur del que li "tocaria" pel seu nivell d'innovacio (que ja és molt baix) es deu a un plus d'inflexibilitat del mercat de treball.
    Salutacions,
    Xavier

    ResponderEliminar
  4. Gràfic demolidor.
    Ja ho sabíem, però gràcies Xavier per aportar-nos un argument tant gràfic.
    Sense R+D no hi ha futur.

    ResponderEliminar