15 de febrero de 2013

FINAL DE TRAJECTE.

El proper dijous deixo ACC10. Tanco així un capítol de 12 anys dedicats a la construcció de l'arquitectura estratègica del sistema d'innovació de Catalunya. 12 anys en els que m'he enamorat del concepte d'innovació fins a convertir-lo en la meva veritable passió. Innovar per competir, innovar per créixer, innovar per viure... 

Estic encara convençut de que només sortirem de la crisi amb més ciència, més tecnologia, més innovació i més iniciativa emprenedora. Però la crisi ens ha fet molt mal, ha estroncat l’eclosió d’un sistema que, en pocs anys, hagués estat autosostenible i referent internacional, i ha retardat l’emergència d’unes capacitats latents i instal·lades a Catalunya amb un laboriós treball de molts anys de política científica, tecnològica i industrial. No obstant, tenim les bases per construir un país líder i, sens dubte, ens en sortirem i el construirem. 

Personalment, ara em toca arriscar i liderar el meu propi canvi. Hi ha quelcom de recerca de la coherència interna en aquesta decisió. Després de tant parlar d'innovar, he d'innovar i emprendre en la meva pròpia vida. 

Sovint, per continuar creixent personal i professionalment, necessites canviar, trobar nous reptes, nova gent, nous projectes. La vida, de fet, està composada de projectes. Sense projectes, no hi ha il·lusions. Qui no té projectes, està mort. 

Un emprenedor és aquell que idea nous projectes i es vincula emocionalment als mateixos. Jo ho he fet (o, al menys ho he intentat) des de l’administració pública, al llarg dels darrers 12 anys, somiant en una Catalunya competitiva i tecnològicament avançada. Però el vincle emocional potser era excessiu, i en temps de fredor i congelació, he arribat a la conclusió de que necessitava nou aire per seguir creant i impulsant noves idees.

A partir del proper divendres continuaré intentant aportar el meu granet de sorra a la construcció del sistema català d’innovació des de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, on he trobat un nou projecte il·lusionant, en una universitat petita, però molt professionalitzada, amb voluntat de creixement i de projecció internacional, sense perdre de vista les arrels territorials. Amb ganes d’excel·lència i d’innovació. Des d’allà, continuaré donant vida també a aquest blog i seguiré contribuint a la difusió de la cultura innovadora.

4 comentarios:

  1. Segur que t'anirà molt bé, Xavier; malgrat que ens quedem un xic orfes, me n'alegro per tu.

    I segur, també, que seguirem en contacte.

    Una abraçada.

    Jordi Angusto

    ResponderEliminar
  2. Bona sort, Xavier. No dic que et trobarem a faltar, per què segur que seguirem en contacte: segueix inspirant-nos!

    ResponderEliminar
  3. Molt bona sort Xavier, i espero que el teu missatge segueixi sent un far per a molts, i segueixi calant, igual que ha fet amb mi. En bona part gràcies al teu blog i twitter també sóc un enamorat sense remei de la innovació, m'he anat formant amb alguns cursos i llibres, i entre altres coses ja sóc un "lean-startup supporter" convençut més del país. En seguirem parlant. Gràcies per tot, i que segueixi per molt de temps! Que vagi molt bé amb el nou projecte.

    ResponderEliminar
  4. Moltíssimes gràcies, Juan Manuel. Seguiré pensant, seguiré escribint, i seguiré lluitant per un país sensat, innovador i competitiu. Una fortíssima abraçada, i moltes gràcies per les teves paraules.

    ResponderEliminar