18 de mayo de 2012

UN CAMI INNOVADOR CAP A LA INDEPENDENCIA

Fa uns dies vaig dinar amb un bon amic, amb qui vam estudiar junts i a qui he retrobat després de 20 anys de pèrdua de contacte. Vam parlar de la complicada situació del país, i em va confessar que s'havia tornat radicalment independentista.

Prescindiré d'opinions polítiques. No és objecte del blog polemitzar sobre això. No obstant, no em puc estar de reproduir als lectors la proposta que li vaig fer. Una proposta novedosa per assolir, no sé si la independència política, però sí la llibertat econòmica, el creixement i el benestar:

Proposo que constituïm un fons estratègic de 1.000 milions d'euros anuals, intocables, independents del poder polític, destinats única i exclusivament a recerca industrial i a impulsar projectes empresarials d'alt risc tecnològic.

1.000 M€ per incentivar i finançar projectes ultracompetitius de molt alta tecnologia en empresa, consorciats amb centres de recerca d'èlit, universitats i centres tecnològics. Projectes que serien avaluats externament, en primer lloc, en estricta clau científica, per una oficina independent (dirigida per un Chief Scientist Officer triat per concurs internacional, inqüestionable i immune als canvis polítics). I, en segon lloc, un cop seleccionats els projectes de major qualitat, excel.lència i repte científic, consignar els recursos als que major impacte tinguessin en l'economia. Això sí, haurien de ser projectes industrials, cofinançats per l'empresa. I res de hardware, tot software (cap més edifici).

Amb 1000 M€ ben gestionats com a detonant, es podrien induir 4000 M€ d'inversió privada (efecte multiplicador 1 a 4), i generar 20.000 M€ addicionals de facturació en productes d'alta tecnologia en el mig termini (increment del 10% del PIB aprox). Estic convençut que en 10 anys hauríem desenvolupat potentíssims sectors biotecnològics, TIC, de nanotecnologia, de manufactura i de materials avançats. Que hi hauria un dens teixit de coneixement, sense discontinuïtats entre els centres de recerca i la indústria. Que tindríem un fort lideratge industrial de base tecnològica a partir del coneixement generat en projectes consorciats d'R+D, valorització de la tecnologia generada i creixement de start-up's d'alta tecnologia.

La injecció que suposaria pel sistema d'innovació ens col.locaria al voltant del 4% en R+D/ PIB (al nivell de Finlàndia). I aquest fons es podria realimentar amb un percentatge de royalties dels projectes que tinguin èxit (per exemple, el 1% de les vendes que generin), amb la qual cosa, en un termini de 5-10 anys, podria ser autosostenible.

Per la meva experiència, i pel que s'ha fet a Catalunya, en 10 anys, a part de consolidar el sistema científic i "clusteritzar-lo" amb l'entorn, podríem col.locar 100 empreses tecnològiques al NASDAQ, disposar de 100 multinacionals catalanes d'alta tecnologia i haver atret 100 grans centres d'R+D internacionals a Catalunya. Catalunya podria ser un dens hub internacional d'alta tecnologia.

Es una entelèquia? No ho crec... Països de la mateixa dimensió de Catalunya, en termes de PIB, demografia, i població empresarial, ho han aconseguit seguint exactament aquesta estratègia. Aquest és un camí que d'altres han experimentat abans.

I són molt 1.000 milions d'euros? No massa... Un 1% del rescat bancari espanyol. Només el 3% del pressupost de la Generalitat. La meitat del deute d'algunes agències autonòmiques. Dos anys de l'obra social d'alguna gran caixa catalana (ara banc), o la facturació d'alguna gran empresa tèxtil local.

Ara segurament és impossible. Però aquesta estratègia-país és factible. Esperem que vinguin temps millors per aconseguir el gran consens que la faci realitat. No sé si aquest és el camí de la independència política, però sí el de la diferenciació, la independència econòmica i el benestar social que tots desitgem.

8 comentarios:

  1. Tant de bo, Xavier, tant de bo!

    És tan trist saber que quan es podia fer això que proposes, que quan s'havia d'haver fet, es preferís fer totxo i més totxo! Llavors eren tan poca cosa aquests 1.000 Meur, quan es parlava d'un Pla d'infrastructures de més de 100.000 Meur! I encara i així era impossible de fer entendre que el futur passava per inversions industrials, per millorar prestacions i productivitat, això és per innovar sense descans.

    Ara? Ara està clar que hem fet tard. Ara es retallarà encara més la inversió de futur puix que no arribem a fi de mes!

    I no ens enganyem amb el dèficit fiscal, malgrat sigui immens i injust, perquè mentre un país no té independència energètica i una balança comercial exterior sanejada, parlar d'independència és un oximoron. I amb la resta del món, Catalunya no té pas una balança comercial exterior sanejada. Tu, jo i uns quants més, però no gaires, sabem per què no la tenim; també sabem què caldria per tenir-la. Els teus 1.000 Meur serien una manera!

    ResponderEliminar
  2. Xavier, genial! aconseguir aquests diners podria ser un repte professional.

    ResponderEliminar
  3. I què us semblaria fer aquest plantejament però amb una idea que inclogui a tota Espanya?? Jo crec que a molta gent li cega el secessionisme, i no veu totes les avantatges que comportaria treballar de forma integrada amb tot el país. Crec que hem de passar pàgina i pensar en el futur. Pensem que més de la meitat de la població de Catalunya tenim el nostre origen en Andalusia, Galícia o Extremadura, i trencar aquest vincle no crec que sigui beneficiós per a ningú. A més, hi ha moltes coses que podem aprendre de tots plegats, però he de reconèixer que no hem estat capaços de fer que aquests lligams funcionin millor. En aquest sentit crec que hauríem d'aprendre molt de la integració existent a Itàlia, on aquests lligams els han treballat en molts casos molt bé. També és cert que a Itàlia tenen altres problemes, però la ceguera independentista fa temps que la van superar.
    És la meva opinió.

    ResponderEliminar
  4. Xavier, vinc d'una setmana a Israel... el seu sistema d'innovació canta amb les xifres, te'n dono una: el Govern finança el 80% de les iniciatives seed.

    ... ah, i per cert, estan recollint els fruits de fa 50 anys, ... si nosaltres haguéssim estat constants els darrers 10, otro gallo nos cantaría!

    petons,
    Núria Bosch

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo vaig estar fa uns mesos... Els seus pressupostos per R+D industrial eren de BILIONS de dòlars americans. Milers de milions d'euros per seed capital, préstecs participatius, i ajuts a projectes empresarials de molt al risc.

      Eliminar
  5. Molt bon enfoc, Xavier. I, per què no pensar-ho en termes privat-púbic amb la inclusió de fons també internacionals?

    ResponderEliminar
  6. Au, jo hi poso alguns estalvis!. Quan comencem?. Jo hi veig un problema i és que el retorn triga bastant de temps i el risc de que et copiin els asiàtics sempre hi és. En canvi, en la construcció d'una gran xarxa de comunicacions que integrés tot el territori català, ens permetria estalviar-nos molts diners que ara s'emporten les multinacionals de la telefonia mòbil i altres. I seria de retorn immediat.

    ResponderEliminar
  7. Pues me parece, ya no solo genial, sino necesario en momentos como estos.
    En un pais serio es la unica forma de cambiar el modelo. Pero la forma de hacerlo es con un liderazgo aguerrido y valeroso. Pero no te engañes. Al final el sistema se las arreglaria para que el dinero no llergará donde debe.Recordemos a Maquiavelo...esta innovación solo la apoya quien se beneficia...siento ser pesimista.Es lo que se lleva.

    ResponderEliminar