27 de marzo de 2012

DESPRES DE LA BOIRA...

Catalunya ha desenvolupat en els darrers anys un model científic d’excel·lència. L’estratègia d’externalització d’una sèrie de líders científics, fa ja una dècada, dotant-los de recursos i de llibertat per competir al més alt nivell internacional, juntament amb una creixent massa crítica universitària, ha donat els seus fruits.

Avui Catalunya produeix aproximadament el 1% de la ciència mundial. Això significa, 10 vegades més del que ens tocaria si la producció de coneixement estigués equidistribuïda. O, dit d’una altra manera, produeix ciència al nivell d’un país de 70 milions d’habitants. Unes 42.000 persones treballen avui en activitats d’R+D. El sistema públic està integrat per més de 12.700 investigadors a universitats, 4.500 als Centres de Recerca de la Generalitat –CERCA-, 5.000 en instituts de recerca hospitalària, i 1.300 més al CSIC –Consell Superior d’Investigacions Científiques, depenent del Ministeri-. Catalunya atreu el 51% estatal dels ajuts ultracompetitius del European Research Council (ERC), orientats a desenvolupar ciència de frontera. I, per nomes el 1,5% de la població, genera el 2,9% de les publicacions científiques europees, atreu el 2,2% dels fons competitius d’ajut a l’R+D continental, i el 3,4% dels ajuts ERC. En valor relatiu, Catalunya és superada només per Suïssa, Israel, Holanda i Suècia en ajuts ERC. I som especialment referents en alguns àmbits específics com la computació, la fotònica o la biomedicina.

La boira de la crisi no ens deixa, possiblement, veure el futur. Però aquestes bases científiques estan molt ben construïdes. És important ara no malmetre-les, drenant recursos cap a urgències i imprevistos originats per la mateixa crisi. Cal considerar que el potencial econòmic d’un país depèn de la qualitat del seus ecosistemes innovadors. ¿Quin és el potencial econòmic de tot aquest continu d’organismes que van des de les grans instal·lacions científiques –com el sincrotró Alba- fins als centres tecnològics (molt més orientats a mercat, com ASCAMM, CTM, LEITAT, Barcelona Mèdia, Barcelona Digital o CETEMMSA). Dels Centres de Recerca (com l’Institut de Ciències Fotòniques o l’Institut Català d’Investigacions Químiques) a la enorme massa crítica investigadora universitària. ¿No és realment aquest l’autèntic sector estratègic de futur de l’economia catalana?

Tanmateix, és paradoxal que en un món on cada cinc anys es dobla la quantitat de coneixement disponible, on la tecnologia suposa una font inagotable de productivitat, i on la mateixa tecnologia pot resoldre gran part de les necessitats humanes, estiguem patint aquesta profundíssima crisi. Vull pensar que són les turbulències del transitori cap a un definitiu estat del benestar global.

No obstant, no oblidem que la innovació (des que va ser introduïda en la literatura econòmica per Schumpeter) és un fenomen empresarial. El veritable centre del sistema d’innovació és l’empresa, no la universitat ni els centres de suport (tecnològics o de recerca). I el gran repte del sistema científic és esdevenir motor econòmic, bé en el canal market-pull (responent a necessitats de l’empresa) o en el canal tech-push (generant nou teixit empresarial). Cal, potser, superar el llenguatge i la terminologia de la “transferència tecnològica”. Fa temps que es sap que la innovació no és un fenomen lineal, on algú genera coneixement, algú el ven, i algú altre l’utilitza, sinó un fenomen sistèmic. Més que transferir linealment coneixement, el que cal és “clusteritzar”, arrelar el sistema amb el seu entorn mitjançant denses relacions de confiança i treball conjunt amb empreses. Com un arbre, les branques poden mirar al cel del sistema de ciència global, però les arrels han d'estar consolidades en el territori.

Es pot descarregar una presentació sobre “Nous reptes i mesures del model català de recerca“ aquí.

1 comentario:

  1. Bon punt de vista i capdal per l'economia catalana. Efectivament es una bona estratègia de creixement, justament la de ser líders de coneixement en certes àrees. Al voltant es crearien sens dubte pols d'atracció a nivell nacional, europeu, mediterrani, i mundial. Ho hem de promoure i donar a coneixer!! Som-hi!!
    Felicitats Ferran, bon escrit.

    ResponderEliminar